Los abrazos rotos

El 18 de març es va estrenar la nova pel·lícula de Pedro Almodovar i al dia següent ja la vam anar a veure, com en altres obres del director, la trama principal transcorre al passat i es construïda a partir dels records i secrets de cadascun dels personatges, sota el decorat homenatge al mon del cinema.
Una pel·lícula ben feta, madura, encara que el tema dels secrets és una tònica en moltes pel·lícules del cineasta, amb el temps els seus films són més madurs, amb diàlegs treballats, amb jocs de càmera interessants, amb tractaments d’escenes subtils, tot acompanyat amb algunes pinzellades de l’humor característic del manxec.
Els papers de Penélope Cruz (actriu que a mi m’agrada molt, encara que hi ha gent molt dolenta i que la critica sense haver vist cap interpretació seva) i Lluís Homar, exprimeixen al màxim uns registres dramàtics que de vegades poden resultar incòmodes per seu realisme. També destacant els tocs còmics de la Carmen Machi.
Tot i així, espero que la darrera pel·lícula sigui més animada, perquè de vegades es fa massa pesada i repetitiva.
Us deixo un enllaç del curt filmat a partir de la pel·lícula fictícia que es roda dins de la real: