Ja sé que molta gent renega de tot el que suposa OT, però de tot el que surt sempre hi ha algú que destaca per la seva qualitat vocal i la seva seguretat dalt l’escenari, per molt que des de la mateixa cadena que la va donar a coneixer va haver intents d’enderrocar-la i ridiculitzar-la.

Soraya Arnelas és un exemple, una veu poderosa i versàtil capaç de cantar qualsevol cosa sempre donant-li el seu toc personal.

Aquesta nit la hem pogut veure a Salou cantant unes quantes cançons conegudes del pop i rock de tots els temps, així com també el seu darrer single “sin miedo”. Par d’un disc que ha tret fa poc amb una bona producció, molt dance i ballable però amb la seva veu inconfundible.

Un artista ho ha de ser també comunicant amb el públic i puc assegurar que tota la nit ens ha estat molt propera, simpàtica i agradable.

En un principi tot havia començat molt fred per part de l’organització i la venda d’entrades, ja que s’havien venut entrades de files cero i cero-cero que no existien, naltres que estavem a la 3 hem acabat a la 5. Però ella ha estat genial quan ha dit que volia gent a baix al foro i ella estava encantada amb tanta complicitat del públic, trencant així amb l’austeritat del recinte.

Un 10 per aquesta noia que, tant de bó mai perdi la seva alegria dalt de l’escenari, i tot li vaig molt bé.

més imatges del concert d’avui al meu álbum del facebook

14 anys d’ençà que vam marxar de Flix, però es fan curts, perquè mai he perdut el contacte amb molta gent del poble.

Amb altres, no em vaig decidir a sincerar-me referent a certs aspectes de mi, i vaig preferir distanciar-me voluntàriament pensant que podia fer mal o fer-m’ho mi mateix. Passat el temps et dones compte que tot són tonteries, que tothom viu la seva vida com vol.

Fa dos anys vaig anar al poble perquè la meva quinta va fer un sopar per celebrar que al 2006 complíem 35 anys. Va ser una experiència molt interessant, el cor em bategava amb força amb l’energia dels records.

Actualment aquest contacte ha augmentat gràcies al facebook - ja ho vaig comentar l’altre dia- i clar l’enyorança també va creixent, per això suposo que aquest nadal m’escaparé un dia, perquè m’apeteix, passejar tranquilament pels carrers que abans recorria jugant o muntat en moto, poder xerrar amb la gent que coneixia, sentir aquell fred i aquella boira típics del poble a l’hivern.

I si no ens veiem, bones festes