Per acabar la nostra estança a Pals, vam recòrrer les basses d’en Coll, els arrosars, aiguamolls i dunes del Baix Empordà. Un recorregut tranquil i agradable per acomiadar-nos de les magnífiques terres gironines.

El primer tram correspon al rec de les bassetes, camí que aboca les aigües a la bassa gran.

Després arribem a la cruïlla on trobem el rec d’es Coll, continuem per la dreta fins el mirador on podem veure bé els camps d’arròs.

Continuem pel camí fins arribar on s’ajunten les aigües del rec d’es Coll i el rec del Molí, ja no podrem continuar, però podrem veure les dunes de la platja de Pals amb les Illes Medes de fons al mar obert.

En total anar i tornar suposa una hora i mitja, a la tornada el sol ja marxava, i ens recordava que les vacances s’acaben.

Avui hem visitat el poblat ibèric del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. La seva antiguitat data del s. VI aC. Amb una extensió de 3 ha i organitzada a mode d’oppidum, poblat enturonat i fortificat.

Va sofrir diferents fases de re-urbanització coincidint amb ampliacions de les muralles. L’organitació social queda reflectida en les seves construccions, barris tocant les muralles pels més pobres i cases individuals per a famílies aristocràtiques o obres públiques com a termes o cisternes.

Era una ciutat que vivia de l’agricultura i la ramaderia, els excedents de cereals es guardaven en sitges excavades al terra. Amb l’arribada dels romans el poble va canviar una mica, d’aquesta època es conserva part de l’enmurallat i les torres d’un castell. També va haver una ermita dedicada a Sant Andreu.

Aquesta ciutat també va tenir comerç amb altres ciutats de la península com altres de l’àrea de domini dels grecs o els fenicis. Prova d’això és que al museu que hem visitat dins el poblat, podem veure monedes, terrisses i altres objectes procedents del comerç exterior que s’han trobat a Ullastret.