Els contes de Jorge Bucay els vaig descobrir fa uns 4 anys. La meva amiga Júlia - que viu a Màlaga - ens va regalar un cd de contes per a que el viatge en cotxe fins allà fos ben agradable. I ho va aconseguir, va ser un viatge màgic i molt relaxat.

Ahir vaig anar a dinar amb O - el meu cap , S no va poder venir perquè tenia obres a casa - i la C, una clienta molt especial amb la que maquetar un llibre es fa una experiència inoblidable. Vam acabar a 2/4 de 3 al Vinatxo (Reus) un lloc de cuina informal casolana de bona qualitat, que bo que estava tot - l’amanida de mar, la coca de samfaina, el carpaccio de bacallà i el carpacccio de ceps amb foie-.

Les postres va ser un moment dolç per partida doble, primer per la xocolata que vaig menjar, i després pels llibres que ens va regalar a cadascú. Precisament el llibre Cuentos para pensar de Jorge Bucay, i això és el que segur farà aquest llibre, pensar en un grapat de bons de records de tota la gent que he estimat, estimo i estimaré.

Com veieu quan una setmana em dona per un tema, en aquest cas l’interacció en realitats fictícies. Ahir em vaig inscriure al món virtual de SecondLife, vaig elegir un personatge base i m’he posat el nom de Ninyi Boa (els cognoms sol poden ser els de la llista). Llavors l’he personalitzat, inclús li he fet una samarreta estampada amb un dels meus darrers dibuixos com podeu veure a la imatge.

Respecte al joc, el trobo una mica confós i liat per als principiants, de fet no m’extranya que a les pantalles per a principiants la gent es passi l’estona preguntant que han de fer. Jo ho trobo una mica rotllo i quines ganes de viure una realitat virtual tan lenta i poc lograda com aquesta. És divertit el tema de crear el teu personatge, jugar a modificar aspectes físics i de vestuari.